Que de pressa esta passant l'estiu i més de vacances!!!
Però bé, ja torno a ser aquí amb los dits, una mica més ansenyats, i lo cap, tot i continuar pelat, amb moltes cosetes per a contar.
Anem a vore com va anar lo viatge a Alemanya, que després de tants i tants i taaaaaaants dies, casi ni me'n recordo
. És lo que té fer vacances del bloc, també, una mica improvisades.
Recordar-vos que aquest és el segon capítol (lo primer) del viatge a Frankfurt pa menjar… UN FRANKFURT!!!! És que som originals…. i amb denominació d'origen!! 
En capítols anteriors de… (com diuen a "Mujeres Desesperadas") Ha passat volant!!!
Vam agafar un vol de Ryanair des de Girona un dimarts al matí amb l'objectiu de menjar a un restaurant d'Alemanya, Waldgeist i tornar cap a casa farts com tosinos. Vam sortir amb puntualitat, lo taxista a la sortida de l'aeroport amb lo cartellet asperant-mos. Tot i plore, arribem al restaurant i…
Com que plovia a lo "cala-bobos", vam optar per entrar al Restaurant.[@more@]
Com que solsament haviem esmorzat un suc; algú pot ser algo més que un atre, algún altre havia fet un son i, tot i ser tres quarts i mig de dotze, ja teniem ganeta.
Al entrar, vam vore com unes camareres que estaven posant xupa-xups al mostrador de la mateixa marca. Veus, no erem los únics catalans del restaurant!!
Vam agafar taula.
Teniem de tornar en taxi, era una bona ocasió per a demanar-mos los dos litros de cervesa però com que ens vam deixar la carta del restaurant traduïda al català, no era plan agafar una turca del 15 ja que després pa demanar n'agessem tingut un fart. Així pos, vam demanar lo beure pa anar remullant los llavis mentres esperavem. Mig litro, era lo mínim.
Cal agraïr que ens portesen la carta en anglès, apart de l'alemana. Teniem clar, en Jordi i jo, que teniem de provar la saltxitxa. La resta, volien provar la vedella rebossada. Lo problema que no teniem massa clar quin dels "beef" que surtien era.
Després de uns 25 minuts ben bons va començar arribar la teca:
Lo franfurt:
La Tere i l'Imma van agafar vedella a la paella amb dos tipus de salsa:
I en Joel i l'Albert, es van agafar un "taco" de vedella de 250 gr, amb guarnició:
I per a rematar, va portar una miqueta de pebre. Mireu mireu:
Com ja vaig dir anteriorment, hi vaig anar amb la samarreta del wikitravel. Aquí teniu la imatge més buscada del viatge.
VA costar però, tot, m'ho vaig minjar… TOOOT!!!! 
Bé, la segona birra va costar una mica més…
L'Imma va plantejar l'opció d'acabar-s'ho a casa. A vegades es millor no acabar-t'ho i després disfrutar-ho.
Li vam demanar, amb lo nostre meu anglès macarronic lo "the aluminium paper" pa poder emportar-mos les restes, que el dinar ja el teniem fet però i'l sopar? Clar! S'ha de sopar també, i que millor, després d'un dia fora de casa trobar-te'l fet: Calentar i listo!!
Un cop fets los pataquets, vam fer los cafes, que per cert són aigua xirri, ja veieu quin cappuchino més xungo lo d'en Joel!! 
No és lo seu fort no…
Quan vam acabar ja no plovia i fins i tot va sortir el sol.
Vam aprofitar per a fer turisme pels voltants del restaurant, ja que no teniem vehicle per a desplaçar-mos però ens hi vam estar poc…
perquè ens vam trobar un cartell i com que no teniem massa clar que deia, i ja tornava a ploure…
Tú anemon avore si ancara mos tancaràn! Vam telefonar al taxi i vam marxar. Això sí, farts com tosinos!!
Mira si anavem farts que vam fer una dormida de més de mitjà hora, oi Joel!?!?!? 
hihihihihihi…
Com que vam arribar casi 3 hores abans de l'hora de marxar, vam tenir temps de quasi de tot… Menys mal d'una revista que hi havia per allí tirada…
Puntuals com un clau… per cert, un clau és puntual? Eeeh!… és igual, vam pujar a l'avió. Continuava plovent, cala-bobos.
Amb la humitat i la caloreta, fotia una calor de ca'l Dèu, així que com que no podiem baixar la finestra TOTT i tenir finestra, vam posar en marxar l'aire acondicionat auto -regulable portàtil amb mata mosques precís inclòs. Ampliable a dos mans. Vinga!! Fot-li candela!!!
Un últim adèu…
… i després d'una hora i mitjà, ja podiem vore Aiguaviva…
En cinc minuts ja baixavem per l'escala en lo cap caxo, pa no caure, més que res
I cap a casa a sopar, que tot i haver menjat lo que vàrem menjar, la solitària ja demanava teca.
Així doncs:
A vore si p'a l'any que bé vos animeu a venir. Des d'aquí ja us dic que mirarem d'organitza-ho amb temps i mirar de trobar una data que ens vagi bé a tots. P'a la gent que quedi una mica lluny de Girona, sempre podeu venir a ca meua a passar nit o nits.
Pos res més… Ah! per cert, lo de "… de lo que's minja, és cria!" mmmmm o la saltxixa aleman no es compatible amb la catalana, que ja pot ser, o és un bulo.
Per part meua res més a dir… per ara.
Actualització: voleu que una xicuela vos ho llegeixi? fes clic aquí. Ja ho sé… és anglesa, ja miraré pa la pròxima al menos que sigui de l'estat aspanyol. 
A mamare li passa gràcies a mun iaio. Per cert, a mun iaio lo tinc d'ambolicar, cosa fàcil, 
No sabia que dir-li, i mentres me'l mirava hem diu: "Anem a fer una cervesa? Bruuuaaafffgggg" 
Ara ja puc anar a dormir, després d'haver-la observat. Naniiit!!! Tapevós que'n 
Dominios
Espacio web
E-Mail
Elementos de seguridad
Diseño web
Base de datos
Scripting
Herramientas de diálogo
Atención al cliente
